Cartografia Oberta Fort Pienc

Recull de Premsa

05/04/07

Aquí s'aniran penjant els articles de premsa referents a la Cartografia Oberta Fort Pienc:

CULTURAS (Suplement LA VANGUARDIA)

04/04/07. El projecte es va publicar a la doble pàgina central de la secció 'Documental' de la revista Culturas. Allà, s'hi va mostrar una selecció d'històries i d'imatges de la Cartografia juntament amb els plànols de l'illa amb les seves icones. Acompanyava les imatges un text explicatiu del projecte que s'adjunta a continuació:

La illa Fort Pienc se encuentra enfrente de la Estación Bus Nord de Barcelona, en la manzana delimitada por las calles Sardenya, Alí Bei, Sicília y Ausiàs Marc. Se trata de un conjunto de equipamientos, de reciente construcción, que en pocos años se ha convertido en el epicentro social de la zona. El amplio abanico de usos que allí se ofrece ha derivado en una gran variedad de usuarios que día a día frecuentan, comparten y se benefician del lugar. En el contexto actual de planificación urbana -cada vez más empeñada en sectorizar la ciudad por usos y clases sociales- sorprende encontrar un espacio público que destaque por su capacidad de aglutinar (y no de filtrar) la diversidad social, generacional y de origen que le rodea. La illa Fort Pienc es pues un lugar de cruces y encuentros varios, más o menos fortuitos pero siempre inevitables.

El proyecto Cartografia Oberta Fort Pienc quiere mostrar este rincón de la ciudad a partir de su principal virtud: su diversidad cotidiana. Lejos de las representaciones habituales en el mundo de la arquitectura -con sus imágenes vacías e inalterables al cambio- aquí se quiere representar el lugar como un libro abierto y colectivo, continuamente escrito por sus protagonistas/usuarios. Para ello hacía falta un mecanismo de representación que fuera actualizable y accesible a la mayoría. Internet cumplía con los requisitos. El proyecto se concreta pues en una pagina web, entendida como un mapa/archivo de la illa Fort Pienc, donde publicar y consultar historias de su día a día. Cada historia, ubicada sobre el plano allí donde aconteció, se representa con un icono/categoría que varía según el tipo de historia que sea. La iconografía elegida hace referencia al mundo de las plantas, vistas como símbolo de vida y personalización del espacio.

El resultado quiere ser una narración coral de la illa Fort Pienc hecha, precisamente, a partir de lo que allí va aconteciendo. Una Cartografía Abierta, o sea permanentemente trazada, escrita y fotografiada por todos aquellos que la pisan día a día. Una representación, al fin y al cabo, donde reivindicar que el principal valor de cualquier espacio yace en su condición inherente de lugar vivido. En un momento como el actual donde la confianza en los medios de comunicación y de representación dominantes está altamente cuestionada, la principal aspiración de este proyecto es la de contribuir a activar mecanismos autónomos y accesibles de autorepresentación y autodocumentación cimentados en la experiencia directa respecto a aquello que se quiere narrar.

Presències (Suplement EL PUNT) i www.VILAWEB.cat

07/04/07 i 20/03/07. Ambdues publicacions comparteixen el mateix text explicatiu que podreu llegir clickant sobre la imatge de la noticia.

Conversant amb Josep Llinàs

12/03/07

Visito l'arquitecte Josep Llinàs al seu despatx. Li vull ensenyar i explicar el projecte Cartografia Oberta Fort Pienc. La visita és obligada, i per a mi esperada, si tenim en compte que ell ha estat l'autor de la plaça i de la majoria dels edificis que conformen l'illa. Abans de l'estiu ja ens havíem vist, aleshores la Cartografia només era una idea farcida de paraules difícils d'entendre i d'explicar. Ara en canvi ja hi ha "resultats" i m'agrada la idea de poder mostrar els fets que aquelles paraules volien anticipar. Després de navegar una estona plegats per la web del projecte, iniciem una conversa que a continuació transcric d'una forma molt més ordenada i sintètica del que realment va ser.

Des de la teva faceta d'arquitecte, com és per a tu re-visitar un edifici que has projectat?

Jo tinc un cas molt particular, és la casa que vaig fer pels meus pares a Begur fa més de 20 anys. Evidentment hi he tornat molt sovint, de fet hi vaig cada estiu i per tant l'he viscuda molt. En aquests anys el que jo he anat sentint al ser-hi ha anat canviant progressivament, al principi hi veia moltes pegues: problemes d'excés de llum, rigidesa volumètrica, errors tècnics, etc... i això feia que tingués molts dubtes sobre si ho havia fet bé o no. Però amb el pas del temps com a usuari he anat entenent la casa, n'he entès el seu ús. Ara sé què s'hi pot fer i què no s'hi pot fer. Sé a quines hores hi ha una bona llum o a quins mesos de l'any no s'hi pot ni estar pel fred que hi fa a dins! Hi ha un moment en que les persones ens adaptem als edificis. Sabem allò que l'edifici ens pot donar i a allò que no, i ho acceptem... com en una relació entre dues persones que conviuen. Com a usuaris d'un edifici ens anem "carregant d'ús", és a dir de pensament i d'experiència amb aquell espai, i anem entenent que un edifici viscut té quelcom d'organisme viu, perquè implica una adaptació mútua, una relació. Ja ho deia en Coderch: "És molt més valuós un objecte usat que un de nou" perquè amb el pas del temps l'objecte usat esdevé molt més que una "forma" o un "ús". Amb els anys la nostra casa de Begur s'ha anat fent atemporal, perquè nosaltres ens hi hem adaptat i també l'entorn ... i això ha passat sobretot als espais intersticials, de transició, als límits entre l'interior i l'exterior.

Quin valor tenen per a tu aquests espais intersticials en l'arquitectura?

Doncs imaginat com seria una ciutat sense racons, sense escletxes on amagar-se o apartar-se quan fos necessari. Calen espais públics d'escala domèstica. Una ciutat sense espais de qualitat intermitja és un problema. A Fort Pienc per exemple existeixen aquests espais intersticials de qualitat intermitja al voltant dels accessos als diferents equipaments. Espais pensats per a esperar a algú o simplement per a gaudir d'estar a l'exterior apartat de la plaça. Però alguns d'aquests espais ja han estat modificats perquè s'hi posava gent a dormir al vespre, com l'entrada de l'escola bressol que, fins fa poc, estava tancada amb una mampara de vidre, o el banc que hi havia al costat de l'accés del geriàtric que actualment ha estat retirat. Personalment crec que això és un error fruit de l'excés de control i vigilància en l'espai públic.

En la teva arquitectura aquests espais de "qualitat intermitja" no només apareixen a l'exterior sinó que també estan molt presents a l'interior dels edificis.

Cada cop em decanto més per allò marginal i secundari. Els espais de qualitat intermitja permeten donar vida pròpia a elements de petita escala. Són espais que serveixen per suggerir usos. Això es veu i s'entén molt bé a les cases d'en Jujol, on hi podem trobar des d'un detall sorprenent a l'escala més amagada del soterrani, fins a un banc a dos cents metres que ens convida a observar la casa des de la distància. Cal considerar i dignificar tots els espais i tots els punts de vista en l'arquitectura. Quants més instruments de comunicació tingui l'edifici millor. Com he dit abans un edifici és molt semblant a un organisme, l'edifici té peus, cap, cor, orelles... parts vitals i altres secundàries, però cal posar-les totes en acció. I això en Jujol ho sabia molt bé...

Però en Jujol era un artesà i com a tal treballava i decidia molt sobre el terreny. Es poden anticipar tots aquests espais i punts de vista de l'edifici que comentes desenvolupant el projecte majoritàriament des d'un despatx?

Ara mateix estem treballant en un projecte al despatx i estem fent seccions de cada metre de l'edifici. No volem deixar d'actuar a cap lloc, no volem deixar cap part del projecte sense anàlisi previ. Però no es tracta de sobre-projectar l'edifici barrocament, sinó de considerar absolutament totes les seves parts, perquè qualsevol espai o racó té un valor propi dins de tot el conjunt. Pel que fa al treball sobre el terreny, jo sempre em reservo decisions per a l'obra, temes que sé que no puc anticipar fins que no me'ls trobo davant. L'obra ha de quedar sempre oberta a modificacions. És difícil però encara és possible tindre actualment una certa llibertat en el procés constructiu de l'edifici. Per a mi, conceptualment, un projecte no s'acaba mai perquè sempre és un camí cap al següent projecte, formant part d'un procés de treball i de reflexió continu. Per altra banda, un edifici, un cop ha començat a funcionar autònomament, sempre segueix evolucionant pel seu compte.

Cartografia Oberta Fort Pienc vol mostrar aquest camí autònom que pren tot edifici quan inicia una vida pròpia. Com veus la idea de representar un edifici a partir de les vivències quotidianes dels seus usuaris?

Sempre he sentit una curiositat molt gran per saber el que passa als edificis que he projectat, sobretot als d'habitatge perquè, a diferència dels edificis públics, són espais privats i per tant molt menys transparents. Recordo que una vegada, en una visita tècnica a una biblioteca que vaig fer a Terrassa, se'm va apropar una treballadora i em va donar personalment les gràcies per l'espai de treball que li havíem fet... va ser una satisfacció enorme. A Fort Pienc em consta que la plaça està funcionant molt bé i me n'alegro perquè vam fer-hi un gran esforç per inquibir-hi tots els accessos dels diferents equipaments. Voliem convertir la plaça en un espai de trobada i sembla ser que així ha estat. Pel que fa a les històries de la Cartografia Oberta me n'he llegit unes quantes i me n´he adonat que la majoria podrien aplicar-se a la vida quotidiana de qualsevol part de la ciutat i no tant a la d'un edifici en particular... suposo que és normal que així sigui...

Exposició TransArt-06: Laboratori de Pràctiques Artístiques

12/01/07

Divendres dia 12 de Gener s’inaugura l’exposició TransArt-06: Laboratori de Pràctiques Artístiques a la sala d’exposicions del Centre Cívic de Fort Pienc. Amb aquesta exposició culmina el treball realitzat ‘in situ’ en l’entorn de la illa Fort Pienc. El projecte Cartografia Oberta s'hi presenta amb el següent text:

Cartografia Oberta és una iniciativa vinculada a la Biblioteca Fort Pienc. L’especialització en Arquitectura Contemporània d’aquesta biblioteca ha resultat idònia per plantejar i formalitzar una lectura ‘arquitectònica’ de la illa a través de l’ús quotidià que en fan els seus usuaris. Així, el projecte és un mapa/arxiu d'històries del dia a dia ubicades als edificis i en l’entorn de la illa Fort Pienc. L'objectiu és generar una representació de l’espai a partir de la quotidianitat, reivindicant així que el valor de qualsevol espai rau en la seva condició d'espai usat i viscut.

(AUTO)REPRESENTAR LA QUOTIDIANITAT: La Pàgina Web

Generalment els sistemes convencionals de representació de l'espai (mapes, plànols...) son tancats i per tant aliens a les vivències diàries que aquell espai acull i genera. Internet permet experimentar sistemes de representació oberts i de creixement indefinit, on els seus usuaris en siguin alhora els destinataris. És per això que la principal aspiració d’aquest projecte és contribuir a activar dinàmiques col·lectives d’autorepresentació i autodocumentació generades a partir de l’experiència directa amb allò que es vol narrar. Visitant la pàgina www.illafortpienc.net es pot conèixer més profundament el projecte, consultar-ne el seu procés de treball i alhora publicar i llegir històries de la Cartografia Oberta. Cada una de les històries presents està arxivada i representada sobre el plànol de la illa al lloc on ha tingut lloc. És la suma d'aquestes històries la que ha generat una cartografia traçada i escrita per tots aquells que la trepitgen i narren dia a dia.

EL PROCÉS DE TREBALL: Les històries gravades

Les formes de recopilar les històries pel projecte han estat variades al llarg del procés de treball. Per una banda la pròpia pàgina d’internet ha actuat (i segueix actuant) com a recol·lectora de històries, principalment a la biblioteca on un ordinador n’ha estat exclusivament connectat al llarg d’aquests mesos. Paral·lelament, una bústia mòbil ha recorregut tots els equipaments de la illa per tal de difondre’n el projecte i recollir històries escrites a mà. A la vegada, veient que es feia necessari parlar i tractar directament amb els usuaris, s’han anat gravant històries narrades pels mateixos usuaris de la illa. Aquest darrer mètode ha servit per generar una narració oral i coral que vol ser un petit testimoni de la immensa diversitat present en aquest racó de la ciutat.

APRENDRE DE FORT PIENC: El Collage

La rica barreja d’usos, i per tant d’usuaris, que ofereix la illa Fort Pienc ha convertit aquest espai en un embut de realitats socials diverses i simultànies. Una cruïlla on la quotidianitat n’és l’autèntica protagonista, més enllà del marc arquitectònic que l’empara. Perquè per sobre de la seva arquitectura de qualitat innegable, el que fa de Fort Pienc un lloc excepcional és sens dubte l’inesgotable diversitat que hi conviu i s’hi genera, tant a dins com al seu voltant. Aprendre de Fort Pienc és doncs aprendre que l’autèntic valor de tota arquitectura, i tot espai públic, rau en la seva capacitat d’aglutinar –no de filtrar- la diversitat que l’envolta, esdevenint, a petita escala, una reproducció de la societat a la qual pertany, amb tots els seus encerts, conflictes i contradiccions.

Ja hem superat els 1000 visitants

26/12/06

La web www.illafortpienc.net ja ha estat visitada, des de la seva arrencada a principis de setembre, per més de 1000 usuaris diferents. Tot just ara que arriba l’exposició dels projectes de Trans-Art al Centre Cívic de Fort Pienc. El projecte Cartografia Oberta hi exposarà un ordinador on es podrà navegar per aquesta web, un recull sonor d’històries narrades pels usuaris i un foto-collage de la Illa Fort Pienc.

Cartografia Oberta a la Residència d’Estudiants Onix

12/12/06

La Residència d’Estudiants Onix és l’únic equipament privat de la illa Fort Pienc. Malgrat que Trans-Art havia inicialment previst treballar només amb els equipaments de finançament públic, el projecte Cartografia Oberta no volia deixar apart aquesta peça important dins la gran varietat que conforma la illa Fort Pienc. En aquest sentit cal agrair novament la col·laboració de la directora del centre, la Myreia Tort.

Els estudiants de la residència, al igual que els avis del geriàtric, son els únics habitants de la illa i tenen una relació amb el mercat, la biblioteca o la plaça diferent a la de la majoria d’usuaris que només venen puntualment durant el dia i després tornen a casa seva. Així, actualment la Bústia Mòbil del projecte es troba a una sala d’estar compartida de la residència. En les properes setmanes es mirarà d’anar fent trobades i xerrades amb els seus residents.

Arribem al CEIP Fort Pienc

16/11/06

La Bústia Mòbil continua recorrent els darrers centres que li queden pendents dins de la Illa Fort Pienc. Ara es troba al recent estrenat CEIP Fort Pienc. Aquí, un cop presentat el projecte a l’Anna Font la cap d'estudis del centre, es repetirà la rutina habitual: Parlar amb els treballadors (conserge, mestres, cuineres, personal de neteja...), explicar el projecte a la sortida del centre als pares i mares dels nens, parlar també amb els propis nens i, només en aquest cas concret, aprofitar l’oportunitat que ens dona entrar en un edifici encara parcialment en construcció per mirar de conèixer les experiències dels operaris de la obra que, al cap i a la fi, son els qui han aixecat les parets que ja acullen, i acolliran per molts anys i generacions, un gran nombre d’històries i vivències.

50 Històries Cartografiades!

14/11/06

Ja portem 50 històries de la Illa Fort Pienc. El projecte encara està en fase de presentació i tot just ara marxarà de l’escola bressol. Queda pendent visitar i presentar la Cartografia Oberta a l’escola de primària i a la residència d’estudiants, però alhora cal encara re-visitar molts espais com el centre cívic, algunes parades del mercat, les plantes dels residents de la residència de gent gran, els locals que envolten la plaça Fort Pienc ...i així amunt i avall fins que a principis de gener comenci l’exposició final dels projectes de Trans-Art al Centre Cívic Fort Pienc.

Però en aquestes primeres setmanes a la illa arreplegant històries ja han aparegut molts relats que per si sols fan que valgui la pena tot l’esforç, com el debat sobre els bancs desapareguts a l’espai públic, les moltes històries sobre jocs a la plaça, les diferents anècdotes del dia de Sant Jordi, les històries quotidianes del mercat, les queixes i les alegries anònimes que venen de l’escola de primària, els relats sobre els sense-sostre, les primeres vivències que ja van arribant de l’escola bressol o les històries sempre emotives de la residència de gent gran...

Gràcies a tots i esperem que encara quedin per vindre moltes històries més!

La Bústia Mòbil de la Cartografia Oberta és a l'Escola Bressol

06/11/06

La Bústia Mòbil ha entrat a l'Escola Bressol on s'hi estarà al llarg de deu dies. Hem escollit aquestes dates aprofitant que al llarg d'aquesta setmana es faran les diferents trobades del centre amb els pares i les mares dels nens. La pròpia escola ha difós el projecte entre els mateixos pares i l'ha anunciat als plafons informatius del centre. En aquests dies i amb l'ajuda de la directora de l'escola bressol, la Laia Vilardell, entrarem en contacte amb el professorat, els pares i els diversos treballadors del centre com les cuineres o la gent ocupada de la neteja. Les històries que se'n derivin s'aniran penjant a la pàgina.

Parlant amb els treballadors del Mercat

30/10/06

El Mercat de Fort Pienc té unes dimensions que el fan més similar a un supermercat de barri que no pas a un mercat de plaça dels de tota la vida. Malgrat això, el fet que sigui bastant ampli d’espais i tingui fins a tres bars que ofereixen dinars i cafès quasi tot el dia, el converteix en un lloc molt viscut pels usuaris de la illa ...i encara més en aquest període de l’any amb l’arribada del fred, el mercat, al estar climatitzat, es converteix en una replica de la plaça de fora amb els nens corrents i jugant per tot arreu.

Així doncs, aquests dies la Cartografia Oberta Fort Pienc es concentra en les històries viscudes al mercat. De moment hem xerrat amb alguns dels treballadors dels bars i amb un parell de venedors de les parades.

Entrevista al programa 'La Ciutat' de Onda Cero 93.5 FM

23/10/06

El proper divendres dia 27 d’Octubre, cap a les 13:45 hores i dins el programa de ràdio ‘La Ciutat’ a Onda Cero (93.5 del dial) s’explicarà una mica en què consisteix el projecte Cartografia Oberta Fort Pienc. L’entrevista s’emmarca en la secció setmanal que porten dins aquest programa de ràdio la Marta Torres i la Laura Rahola, creadores de www.bdebarna.net, una pàgina d’internet que porta anys recopilant i narrant històries viscudes en els carrers de la ciutat de Barcelona.

Així, les similituds entre els dos projectes i la generositat per part de la gent de bdebarna, ha permès aquesta entrevista i també que el projecte Cartografia Oberta Fort Pienc estigui actualment anunciat a la seva pàgina web. Penjarem aquí el contingut de l’entrevista un cop tingui lloc, mentrestant no dubteu a visitar i engruixir la pàgina de les nostres amigues.

www.bdebarna.net

Cartografia Oberta a la Residència de Gent Gran

17/10/06

La Cartografia Oberta ha entrat avui a la Residència de Gent Gran. Hem conegut a algunes de les treballadores del centre de residents permanents i també del centre de dia. Elles i el Joan, el conserge, han fet d’amfitrions en aquest primer dia de contacte amb les persones que viuen i treballen al centre.

En poques hores ja han anat sortint algunes vivències i històries d’aquest espai de la illa. La Bústia Mòbil del projecte s’estarà a l’entrada del centre durant el propers dies, en els que entrarem en contacte amb els diversos grups d’interns i de treballadors.

Trobada amb els avis del Centre Cívic

10/10/06

Avui ens hem trobat i reunit amb la junta d’avis del Centre Cívic. Se'ls ha explicat el projecte i hem gravat en àudio alguna de les històries que ja podeu trobar penjades al mapa i a l'arxiu. El grup amb el que hem parlat es reuneix un cop al mes i són els qui gestionen i organitzen les activitats del grup de gent gran al centre.

Bústia Mòbil al Centre Cívic

02/10/06

La Bústia Mòbil del projecte es troba ara a l’entrada del Centre Cívic. Al llarg dels següents dies el projecte s’anirà explicant a les persones del centre. Aquest dilluns ja vam tenir una primera trobada amb les treballadores i amb el grup de jubilats.

La Biblioteca Fort Pienc

26/09/06

El projecte Cartografia Oberta neix de la Biblioteca Fort Pienc. L’especialització en disseny i arquitectura contemporània d’aquest espai va ser el principal motiu que ens va dur a plantejar un projecte d’aquestes característiques. Així, la base d’aquesta cartografia és reflexionar sobre els sistemes de representació en l’arquitectura.

Normalment les publicacions d’arquitectura o urbanisme que trobem a les prestatgeries de les biblioteques o les llibreries, ens mostren uns espais artificialment neutralitzats de qualsevol incursió externa. La forma habitual és representar l’espai buit, mitjançant un seguit d’imatges perfectament enquadrades i il.luminades, acompanyades d’unes senzilles plantes arquitectòniques. En definitiva, el que se’ns vol mostrar no és més que una maqueta a escala real de l’edifici. És així com l’edifici haurà de ser recordat, aquest serà el seu moment d’esplendor: el minúscul període entre la finalització del projecte i la seva inauguració. En aquest sentit, no ens ha d’estranyar una frase freqüent entre arquitectes que diu ’’Un cop acabat l’edifici ves ràpid a fer-hi les fotografies que en pocs dies ja te l’hauran espatllat tot’’. La paradoxa és flagrant: l’edifici, fet per durar i servir a un col.lectiu, veu sovint en l’usuari i el pas del temps un inconvenient.

Però hi ha altres formes de mirar l’arquitectura i la ciutat. Aquí en plantegem una que entén qualsevol edifici o espai públic com un llibre obert, que s’està constantment escrivint i que perdria tot el seu sentit si només ens n’ensenyessin el llom o algunes impecables pàgines en blanc. Cartografia Oberta Fort Pienc és un sistema de representació de l’espai arquitectònic fet -precisament- a partir del que esdevé en l’espai representat. L’usuari n’és aquí el protagonista/narrador i el pas del temps el fil conductor. Per assolir aquest objectiu calia un mecanisme de representació permanentment actualitzable, de creixement indefinit, accessible i comprensible per al màxim número de persones possible. Internet permet imaginar aquesta possibilitat. Així, el resultat pren forma com un mapa/arxiu, una base de dades oberta representada sobre un plànol arquitectònic.

Tot i que inicialment el projecte va néixer de la Biblioteca, aviat el seu camp de treball i estudi es va estendre cap a tota la illa. Malgrat això, durant la presència física de Trans-Art a Fort Pienc, la Biblioteca acollirà el principal punt d’informació i de recol.lecta d’històries amb un ordinador exclusivament connectat a aquesta pàgina web. Paral.lelament, una bústia mòbil recorrerà la illa i mitjançant unes fitxes escrites anirà recollint les històries que les persones de la illa vulguin compartir amb el projecte.

Aprendre de Fort Pienc

22/09/06

La illa Fort Pienc és el resultat d’una suma compacta d’equipaments de proximitat per a un sector de la ciutat que en aquest sentit ha estat àmpliament oblidat en les darreres dècades. Aquest experiment -únic a la ciutat- sembla ser que inaugura una política/consciència d’urbanisme de concentració que es pretén reproduir a altres barris de Barcelona. Així inicialment, i més enllà de si la illa és una solució radical a les grans deficiències i reivindicacions històriques de la zona o si per altra banda és el fruit d’una voluntat política pre-definida, el que és innegable és que el seu èxit de funcionament l’ha convertida en un referent de l’anomenat urbanisme de proximitat, tant enyorat a Barcelona en el darrers anys.

En aquest sentit, la rica barreja d’usos (i per tant d’usuaris) que ofereix la illa ha convertit aquest espai en una cruïlla de realitats diverses i simultànies de la vida social del barri. Un node d’alta intensitat a on l’activitat del dia a dia es converteix en la protagonista indiscutible, més enllà del marc arquitectònic que l’empara. És evident que la qualitat arquitectònica del conjunt fet per en Josep Llinàs aconsegueix estimular i potenciar la riquesa implícita en aquesta concentració d’usos i usuaris, però per sobre d’aquesta arquitectura de qualitat innegable, el que fa de Fort Pienc un lloc excepcional és l’inesgotable activitat que s’hi genera, tant a dins com al seu voltant.

Aprendre de Fort Pienc és doncs aprendre a valorar l’arquitectura i la ciutat com a espai usat i viscut per la col.lectivitat. És aprendre que la riquesa i el sentit de qualsevol espai públic rau en la diversitat que és capaç de generar o aglutinar... en la seva capacitat d’esdevenir -a petita escala- una reproducció de la societat que l’envolta, amb tots els seus encerts, conflictes i contradiccions.

Comença la Cartografia Oberta

19/09/06

Avui encetem un camí que ja porta temps dibuixant-se. L’objectiu és aconseguir que al llarg dels mesos de setembre i octubre aquest projecte passi progressivament de les mans dels qui l’hem creat a les dels usuaris de la illa Fort Pienc. Per tal d’assolir-ho confiem en les bones intencions de la proposta i en l’interès i l’entusiasme de les persones de la illa.

Vull aprofitar aquest moment per agrair molt especialment a algunes persones que m’han ajudat a fer que aquesta Cartografia Oberta Fort Pienc sigui ja una realitat. Primer de tot -i amb un gran somriure- a la Lidia Dalmau, per obsequiar-me amb la possibilitat de participar en aquesta aventura i per mostrar-me la seva total confiança des del primer dia... moltes gràcies Lidia! També vull agrair al Cristian Añó i als artistes de Trans-Art, pels moments viscuts i pels que encara estan per vindre. Al Walter, pel seu esforç i la seva col.laboració a l’hora d’inquibir i fer rutllar tot aquest muntatge dins la biblioteca. A l’arquitecte Josep Llinàs, al Pau Casaldàliga i a la Mireya Tort, per cedir-me entre els tres tots els plànols de la illa. Al senyor Ventura, per compartir amb mi la seva enorme experiència i saviesa en el món de les flors i les plantes. A la Jordina, per ser tan generosa amb el seu temps i oferir-se a transportar i subministrar gran part del mobiliari necessari per aquest dos mesos a Fort Pienc. A la meva mare, per l’ajuda secreta que ella i jo sabem... i per tantíssimes altres coses que no tenen res a veure amb aquest projecte. Al Pedro, al Carlos i al Victor de MegaHerzios, pel suport logístic en temes d’informàtica. Al Carles i a l’Àlex de Gominola, per totes les facilitats que m’han donat des del principi i per la feina fantàstica que han realitzat programant aquesta pàgina. I finalment, i amb molt d’afecte, al Nano, pels seus encertats consells al llarg d’aquests darrers mesos i per regalar-me el seu temps i el seu art a l’hora de dissenyar pacientment tot el contingut de la web.

Gràcies a tots!